El Polsador (2010)
El Polsador és el show de les oportunitats: dóna l’oportunitat de ser el centre de l’espectacle a qui es creu que n’és el públic. Els actors que participen a El Polsador només han de trobar aquella persona, aquell grup de gent o fins i tot aquell animal o objecte que els hi agradi observar, deixar-hi el polsador al davant, asseure’s còmodament a les seves cadires, pitjar l’interruptor del polsador que produeix una senyal acústica d’inici i gaudir de l’espectacle. Per un cop els actors de l’espectacle no conformen el nucli del mateix, sinó que ho fa la resta del món. Si veus a un grup de gent vestida de forma estrafolària que s’apropa a tu amb el polsador no dubtis: aprofita i fes alguna cosa; balla, canta, actua, però fes alguna cosa perquè és el teu instant de glòria.
Han coordinat: David Belzunce, Víctor Gómez, João França.
Han participat: Gina Baeta, David Belzunce, Oriol Corral, Artur Díaz, Mireia Escalé, Clàudia Farreny, João França, Maria Gibert, Víctor Gómez, Xavi Guirola, Mariona Illa, Carla León, Joana Martínez, Laura Pons, Àlex Reig, Adriana Sabariego, Enric Vendrell, David López.
En pitjar el polsador l’espectador es converteix en l’espectactor, i se n’espera una reacció. Es canvien doncs els rols públic-actor, o més aviat es confonen. El Polsador és un espectacle que porta a l’extrem el caràcter metaficcional que s’havia insinuat prèviament en altres espectacles del Laboratori.
El so del polsador és inconfusible, té una melodia continua i una mica empipadora. Al sentir-lo i en veure una desena d’individus estranyament vestits que corren cap a ell, l’espectactor dubta, s’espanta o s’aparta, es queixa, però a vegades apareix espontàniament una petita iniciativa, que aplaudida i animada, pot esdevenir una unitat artística increïble o inesperada a priori, una expressió amagada fins aleshores a dins del mateix espectactor. En aquest instant de temps ha entès que pot trencar els seus límits i fer el que vulgui i sap que hi ha molta gent absolutament interessada en aquesta sinceritat. Totes les propostes són vàlides, fins i tot el silenci o la desaprovació, l’únic objectiu del públic és quedar content amb la proposta, per això l’han anat a veure, i faran el que sigui per a satisfer-se: el seguiran si se’n va, tocaran més cops el polsador si creuen que no hi ha hagut reacció, el que sigui. L’espectacle ha de ser.
Disponible per a contractació, molt adaptable (número d’actors, espai). Posa’t en contacte amb nosaltres! Descarrega’t el dossier artístic i tècnic de l’obra: pròximament.



