Història

Trajectòria
La data oficial de la constitució del Laboratori Teatral Patates amb Suc com a associació juvenil és el 6 de setembre de l’any 2006, però ja feia temps que aquest existia en l’imaginari dels seus fundadors, Víctor Gómez i David Belzunce, que gairebé sense adonar-se’n van anar convertint l’esbarjo de posar-se perruques i barrets i interpretar histriònics personatges en quelcom més gran.
Durant els primers anys del laboratori, l’activitat creativa es centrava en una única producció anual concebuda per a la seva estrena al Teatre Joventut de L’Hospitalet. La primera va ser l’espectacle I les cartes?, on un equip encara molt jove vam fer tota una declaració d’intencions en favor de l’experimentació ja que dos dels intèrprets havien assajat els seus personatges a part i no coneixien a la resta de l’equip fins al moment mateix de ser sobre l’escenari.
Poc a poc, però, el nostre equip es va anar ampliant i amb ell la quantitat de projectes a assumir. Sobre l’any 2009 es va produïr una gran explosió creativa i ens vam introduïr en moltes disciplines noves: animacions, teatre de carrer, performance, espectacles d’improvisació, produccions audiovisuals, etcètera.
En aquell moment, el laboratori s’organitzava per seccions distribuïnt els espectacles en subgrups amb noms ben originals com Funiculus Teatre, Projecte Fòsfor o Matèria Original. No obstant, l’any 2011 coincidint amb la Festa dels 5 anys de l’associació vam decidir prescindir d’aquests separadors i treballar sempre des de la marca Patates amb Suc, per a evitar confusions.

Enguany es presenta com l’any de la consolidació de projectes com El Mètode Jennifer i La Patilla, que gràcies al suport d’un públic cada cop més fidel han aconseguit sotmetre’s a la prova de foc de formar part de la programació estable de diferents teatres de L’Hospitalet de Llobregat i Barcelona. El 2012 serà també un any de nous projectes i de recuperació d’alguns dels formats més significatius del laboratori. No ens pots perdre de vista ni per a pestanyejar!
Anecdotari
El colom mort. Al primer espai d’assaig del laboratori, a Bellvitge, hi teníem fins i tot una mascota. Entre dos vidres encallats d’una finestra hi havia atrapat el cadàver d’un colom mort a qui vam agafar cert carinyo.
Saxo-destral. Un conegut polític va visitar un centre cultural mentre hi representàvem Mort d’un pardal. Un dels guardaespatlles va entrar enmig de l’escena i va retirar una destral de l’atrezzo. L’actriu va substituïr-la per un saxo la resta de l’espectacle.
Aquella petita morsa. Un assaig d’Aquella Petita Cosa Absurda quasi es va haver de suspendre per un atac de riure col·lectiu ja que cada cop que la Tamar Vela deia “La Laia és un amor. Sabeu…” tot l’equip entenia el mateix: “La Laia és una morsa”.
El tècnic mecenes. I Love You és un format tant improvisat que en ocasions hem hagut de recórrer a tècnics d’última hora. El que no és normal és que en João França hagués de pagar entrada per a fer de tècnic.
La caca i la lluna. Demanant frases al públic per a La Patilla una nena ens va preguntar si podia escriure “caca”. Li vam dir que sí, va escriure en un paper i no ens en vam poder estar de xafardejar. Hi havia escrit “lluna”.
La capa de la caca. De caques va la cosa. En Martí Romaní, participant en El Polsador, va tenir la fantàstica idea de fer tombarelles sobre la gespa d’un parc, fent una estampació de merda a la capa que duia.
