Aquesta producció es va estrenar el 14 de juny de 2008 al Teatre Joventut de L’Hospitalet i va ser representada posteriorment en diverses ocasions dins de la programació de teatre amateur.

Autor i director: Víctor Gómez.
Il·lustració del cartell: Álvaro Herranz.

Noi: Albert Adrià.
Home: David Belzunce.
Home mort: Enric Vendrell.
Veïna i pastor: Adriana Sabariego.
Amic: Roger Ferret.
Pizzera punki: Mònica Portillo.
P.M.E.: Jordina Camarasa.
Argument 1: Jandro.
Argument 2: Christian Linder.
Argument 3: Núria Enrech.
A4 i pianista: Marc Perna.
A5 i líder: Laia Pisabarro.

Llum a escena i més tard una mala puta boja. Un que abraça un arbre i obre el paraigües. Psicoanalistes que es dutxen amb espaguetis. Llum, foscor, i tots a cantar gospel. Noi, et presento un home. Home, et presento un noi. Mort als al·lèrgics i als dislèxics que mengen fumet de pizza. Permeteu-me que us digui que faig callar al grec. Tigretón, tigretón, tigresa. Sacs de fum que es morregen, què cabrons.

El segon espectacle de la companyia ens presenta amb aquesta peculiar sinopsi una nova dimensió de la realitat. O potser no? És innegable que vivim en un món boig, convuls i que no l’entén ni la mare que el va parir. I tot i així fem mans i mànigues per a fer obres de teatre que ens mostren un món normal. Ja és hora que apostem fortament per un teatre de la veritat, que funcioni com el món, sense entendre res, o potser entenent quelcom molt diferent al que ha entés l’espectador del costat. Trobem en el surrealisme un retrat de nosaltres mateixos, però rere els canals de l’absurd d’aquesta obra trobem un argument d’allò més clàssic.

Un productor o promotor musical (el seu ofici és tan indeterminat com ell mateix) prepara els seus millors homes per anar a rescatar a Johanna, una entitat mística que emana una font de riquesa sense igual. Al llarg d’aquesta aventura, però, els personatges d’aquesta obra comencen a trobar a faltar l’argument que els hi permeti seguir amb la mateixa. Les peripècies i diferents solucions proposades per seguir endevant amb l’espectacle ens portaràn al caos però també a la reflexió. Acabem amb les paraules del gran poeta Martínez O’Connor, que amb la subtilesa que el caracteritza reflexiona sobre els límit de la veritat la raó:

“Uhin disputif narahäse dûllor, dassámba.
Dunifrase ahjo ahjo duhiländem, forza.
Dussa mahindaj dönete, sulapârrdem, ga,
Santifäm dâha estrupisfícêa.”
(Martínez O’Connor)

Molt aviat una nova versió disponible per a contractació. Posa’t en contacte amb nosaltres!

Descarrega’t el dossier artístic i tècnic de l’obra: pròximament.